Ana Adan: “La patologia dual s’ignora excepte que es tingui algun conegut que la pateixi”

Parlem amb la Dra. Ana Adan, professora del departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona. Adan dirigeix un equip de recerca que fa investigació en l’àmbit de la patologia dual (addicció i trastorn mental alhora) i amb qui Projecte Home té un conveni de col·laboració a través del qual usuaris de l’entitat participen de forma voluntària en estudis que permeten avaluar l’impacte del consum de drogues en el curs dels trastorns mentals.

 

Quina és la col·laboració que es porta a terme amb Projecte Home?

Ja fa temps que col·laborem amb Projecte Home, que ens aporta usuaris amb qui fem avaluacions neuropsicològiques i de característiques rítmiques i de personalitat. Valorem molt la seva implicació perquè ens dediquen lliurement el seu temps i això ens permet obtenir dades sense les quals els estudis que duem a terme no serien possibles.

Quin tipus de recerca desenvolupeu?

Fem recerca per determinar semblances i diferències entre les persones que tenen una patologia dual de les que només pateixen una addicció i les que compten només amb algun trastorn mental. De Projecte Home rebem tant persones amb addicció com també casos de patologia dual. En els casos on hi ha trastorns mentals parlem de perfils severs (esquizofrènia, depressió major i trastorn bipolar). Amb tots ells estudiem aspectes relacionats amb disfuncions de la ritmicitat (insomni, evolució de la temperatura corporal, activitat i exposició a la llum ambiental…), del rendiment cognitiu o bé la predisposició genètica a desenvolupar una patologia mental.

 

“El nostre objectiu és poder ajudar finalment en el treball terapèutic”

 

Com podem explicar la importància d’aquests estudis?

Ens serveix per saber-ne més, trobar noves estratègies en la rehabilitació de les patologies duals i poder ajudar finalment en el treball terapèutic. Posem un exemple d’un dels estudis que hem fet sobre el ritme de temperatura corporal amb una mostra de 80 persones (40 de comunitats terapèutiques i 40 de centres ambulatoris. I dins de cada grup, 20 persones amb addicció i 20 amb addicció i depressió alhora). La variable de la temperatura corporal, que en una situació òptima ha d’evolucionar d’una determinada manera segons el moment del dia, ens pot mostrar un bon estat de salut o no en funció d’aquesta variació.

Abans de començar la recerca ens pensàvem que les persones de comunitats terapèutiques tindrien un ritme de temperatura corporal pitjor perquè són perfils més severs i desestructurats. Un cop fet l’estudi vam descobrir el contrari, que els usuaris de comunitats terapèutiques tenien un ritme de temperatura corporal millor que els de centres ambulatoris. Fent fins i tot la comparació amb dades de temperatura de població general espanyola, vam trobar que els dos grups tenien un ritme bo. Això ens demostra els efectes positius de seguir uns hàbits de vida a una comunitat terapèutica, demostra l’efectivitat del mètode malgrat partir d’una situació més greu en iniciar el tractament. Amb aquest estudi tenim unes dades que ho acrediten.

Com és la relació amb les persones usuàries? Què els demaneu?

Normalment fem dues o tres sessions amb cadascú d’una hora i mitja o dues de durada. Són sessions molt completes i que fem presencialment als centres de Barcelona, Montcada i Reixac i Montgat. En primer lloc, fem una entrevista clínica per certificar la presència o no de trastorns mentals i, després, fem una avaluació neuropsicològica de diferents funcions cerebrals, estudiem els trets de personalitat…

“La intervenció ha de tractar alhora l’addicció i el trastorn mental”

 

Hi ha sensibilitat a la societat envers la patologia dual?

A nivell de carrer, és un problema que s’ignora tret que es tingui algun conegut que ho pateixi. Si ja hi ha poca sensibilitat cap a les patologies úniques… No hi ha prou recursos, hi ha poques unitats específiques de patologia dual. Passa sovint en alguns centres que el professional que tracta l’addicció envia primer el pacient a un altre recurs de salut mental per tractar el trastorn mental i viceversa. La intervenció ha d’estar organitzada per tractar les dues patologies alhora.

Tot i així, sí que penso que ha canviat l’enfoc professional cap a la patologia dual. Avui dia el que impera ja és tractar-la des d’un primer moment de manera integral. Fa uns anys es preferia esperar un temps a fer-ho perquè es considerava que primer s’havia de comprovar que el trastorn no fos una conseqüència de l’abús de drogues. És important intervenir al principi per evitar mals majors en patologies com la depressió, que molt sovint requereixen un tractament farmacològic.

S’ha notat un augment de casos de patologia dual des de l’esclat de la crisi econòmica?

Ha fet augmentar les persones amb vulnerabilitat. La persona, segons la seva predisposició genètica, pot patir trastorns mentals degut al recorregut de vida que tingui i als esdeveniments que succeeixin. Sí que és veritat que hi ha més risc de problemes de trastorn mental si t’exposes a situacions agudes, angoixants i negatives. Però penso que la crisi ha fet augmentar més el consum de drogues i el malestar de les persones i no tant les patologies mentals enteses com diagnòstics clínics, que mostren una certa estabilitat en la població.