Lino Salas: “Encara ara la causa de les addiccions no es considera una problemàtica prioritària a afrontar”

Lino Salas és patró de Projecte Home Catalunya des de la seva fundació el 1995 i és una de les persones que millor coneix la història de l’entitat tant a Catalunya com a Espanya. En els darrers trenta anys ha treballat al departament de comunicació i captació de fons de Projecte Home Balears i també, durant un llarg període, va ser director de comunicació de l’Asociación Proyecto Hombre i de la revista Proyecto. Parlem amb ell amb motiu dels 25 anys d’aquesta publicació i també per repassar els canvis en la comunicació i la sensibilització de les addiccions en tot aquest temps.

 

  1. Es compleixen 25 anys de la creació de la revista Proyecto. Tu que en vas ser l’impulsor, com recordes aquell moment?

La revista neix a partir d’un suggeriment del Centro Italiano di Solidarietà, d’on provenen les arrels de Projecte Home, que ja editava a Itàlia una publicació per a donar-se a conèixer. Hem de pensar que fa 30 anys comptar amb una revista pròpia era tenir una gran influència en comunicació, molt diferent d’avui dia. Va ser el 1991 quan vam llançar-la, jo em vaig encarregar de posar en marxa el projecte per encàrrec del Tomeu Català, llavors president de l’Asociación Proyecto Hombre. Jo tenia experiència a Mèxic treballant en la comunicació alternativa, també dita premsa popular. La premsa dels camperols, de la gent dels barris… que a través dels seus propis canals difonien les lluites socials que no tenien cabuda als grans mitjans. També a Projecte Home Balears havia iniciat un taller de comunicació amb els usuaris per transmetre les seves pròpies vivències, analitzar l’actualitat i acabar elaborant un butlletí. Però és clar, fer una revista a nivell espanyol era una cosa molt diferent.

  1. Com vas encarar aquest repte?

Els primers centres de Projecte Home a diversos punts d’Espanya havien aparegut a mitjans dels anys vuitanta. Ja feia anys que es treballava però hi havia una gran manca de visibilitat. En aquell moment hi havia una gran por i alarma social amb les persones amb addicció a l’heroïna, que era el principal col·lectiu atès, però encara gairebé ningú coneixia Projecte Home. No es convocaven encara als mitjans, no es veia positiu aparèixer a la premsa… Per això era tant important crear la revista. Havia de ser un mitjà per donar a conèixer a la societat la feina que s’estava fent i els seus resultats amb l’objectiu de guanyar-se la seva confiança i credibilitat.

  1. I ho vau aconseguir?

Penso que sí, crear la revista significava obrir-se a la societat però hi havia altres objectius com ara apropar-se als professionals del sector en un moment en el que hi havia reticències a una entitat nova com Projecte Home. La revista volia ser un pont cap als professionals i el món acadèmic. Un mitjà que donés lloc a la reflexió i el debat, un espai per a tot tipus d’experts en el camp de les addiccions, fossin més propers a la metodologia de Projecte Home o no. La revista també havia de servir per ser una plataforma de les problemàtiques d’addiccions. Parlar del que es feia però també preveure aquestes noves realitats socials. A més, la revista va fer una funció estratègica ajudant a la organització a veure quins eren els reptes i quina era la manera d’afrontar-los. Per exemple, l’existència de la revista va permetre crear una política de comunicació per a Projecte Home a nivell estatal i va ajudar a potenciar les relacions públiques de l’entitat.

 

“La revista Proyecto havia de ser una plataforma de les problemàtiques d’addiccions”

 

  1. En tots aquests anys ha canviat molt la manera de treballar la comunicació en el sector de les addiccions?

Crec que el que ha canviat és la realitat social i això ha obligat Projecte Home a canviar en totes les seves àrees, des de la terapèutica a la de comunicació. Els canvis han anat succeint a partir de les demandes de la societat. L’ajuda que demana la societat és cada vegada més diversa. Si la teva organització és capaç de respondre a les necessitats, la organització creixerà forta. L’única manera de seguir endavant i ser útil a la societat és adaptar-se a la realitat.

  1. Com creus que ha variat la visió que té la societat de les addiccions? És especialment difícil la tasca de sensibilització d’aquesta problemàtica?

Treballem en una causa en la que és difícil sensibilitzar a la societat. Quan fa 30 anys vam començar a treballar amb les persones amb addiccions hi havia un gran rebuig i una condemna social cap a aquest col·lectiu. Era molt important, per tant, treballar per canviar la opinió pública. Abans era més difícil que avui dia però, tot i així, encara ara la causa de les addiccions ho té complicat per situar-se com una problemàtica prioritària a afrontar.

  1. Anys després de fundar la revista Proyecto també vas ser una peça clau en la creació de Projecte Home Catalunya. Com ho recordes?

Des de Projecte Home Balears hi vam participar com a centre que servia de referència per guiar els primers passos de la nova entitat. A les Balears sabíem bé que a Catalunya hi havia necessitat d’obrir un centre propi perquè en aquells anys vam arribar a la xifra d’un 20% de catalans entre el total dels usuaris atesos. Venien perquè era el que els quedava més a prop de casa. En l’obertura de Projecte Home Catalunya va ser clau el primer partit de futbol contra les drogues, perquè els diners recaptats van permetre obrir el primer centre.

 

“L’única manera que té una entitat de ser útil a la societat és adaptant-se a les seves necessitats”

 

  1. D’on va sortir la idea d’organitzar aquells partits de futbol solidaris?

Nosaltres comptàvem amb el jutge Baltasar Garzón, que prèviament s’havia implicat donant suport a la revista Proyecto.  Al cap d’un temps, Johan Cruyff, llavors entrenador del Barça, va tenir la idea de fer un ‘partidet’ solidari al Mini Estadi. Pensant a qui es podia destinar la recaptació va demanar la opinió a alguns dels seus jugadors, que eren amics de Baltasar Garzón, que era molt culer. Ell els va suggerir destinar els beneficis a Projecte Home. A la idea s’hi va unir també un líder d’opinió com Luis del Olmo. D’un ‘partidet’ es va passat a una gran nit de futbol amb 60.000 persones al Camp Nou. Aquell partit, i tots els que van venir durant els següents 14 anys, van suposar un gran canvi en la visibilitat pública dels problemes de drogues. La implicació de tanta gent (públic, esportistes, periodistes, empresaris…) és el que va permetre començar a canviar la opinió pública en la problemàtica de les drogues. Els partits van permetre mostrar la bona feina que s’estava fent des de feia anys però que fins llavors era encara desconeguda.

  1. Actualment formes part de la junta directiva del Patronat de Projecte Home Catalunya. Quina és la teva tasca?

Crec que puc aportar tota la meva experiència després de 30 anys de treball en comunicació i captació de fons en el sector de les addiccions. He pogut viure tot el desenvolupament de Projecte Home des dels seus inicis, conèixer de primera mà els diferents centres i els seus equips. És una experiència i un coneixement que es pot compartir.