“Deixar el consum m’ha ajudat a viure la vida en directe, com si abans l’hagués estat veient en diferit i fos la vida d’una altra persona” – Entrevista a Carlos Gómez

“Deixar el consum m’ha ajudat a viure la vida en directe, com si abans l’hagués estat veient en diferit i fos la vida d’una altra persona” – Entrevista a Carlos Gómez

Coneix l’experiència de superació de Carlos Gómez, del programa ambulatori de Tarragona a Projecte Home amb aquesta entrevista:

  • Quina experiència de superació destacaries d’aquests últims anys? Per petita o gran que sigui.

Doncs una experiència recent seria l’ascensió que vaig fer al Mont Perdut en mig del consum, sent fumador, és una cosa per la que em vaig preparar molt i me’n sento molt orgullós. Però la meva gran experiència ha estat deixar l’addicció, a partir d’aquí és quan comença la meva nova vida. El fet de superar el consum i l’addicció per mi és la millor experiència de superació que he fet a la vida. Potser va ser després de pujar el Mont Perdut que em vaig adonar que em calia fer un canvi, i que podria fer el que volgués si m’ho proposava i treballava per aconseguir-ho.

  • Quins factors han sigut claus per tu a l’hora de superar els obstacles?

No estava content amb la meva vida perquè era una muntanya russa, soc una persona emocional i les coses m’afecten, soc molt empàtic amb els problemes dels altres, els problemes quotidians… I no sabia com gestionar aquests sentiments. Estava cansat de viure amb aquest daltabaix emocional i volia entendre què passava i per què, el que volia era tenir estabilitat emocional. Quan estàs consumint hi ha danys col·laterals que afecten la família, al teu entorn i a tu mateix, i arriba un moment en què cau pel seu propi pes i et fas preguntes una mica més profundes que no pas les que sabem tots i que no són suficients per parar. Et preguntes; aquest quin tipus de vida és?

  • En què t’ha ajudat superar aquests obstacles?

Es podria dir que abans vivia en diferit, i ara la visc en directe, siguin sentiments bons o dolents. En situacions de la vida quotidiana en les que abans sempre m’enfrontava de la mateixa manera; consumint, ara les gestiono de moltes maneres, amb eines que em donen els terapeutes, o només pensant una mica abans d’actuar ja m’ajuda a veure-ho d’una altra manera. Sobretot el que em passa ara és que estic vivint la meva vida en directe, com a personatge principal, em permeto sentir i gaudeixo d’això encara que no tot vagi bé. És com si abans estigués veient la vida enregistrada d’un altre, i ara l’he pres com a meva.

  • Finalment, algun consell que pugui ajudar a persones que estiguin passant per una experiència similar?

Sobretot és posar la clau en un mateix, perquè al principi són tot resistències; m’estan obligant a fer això, m’estan fent anar allà… És una decisió que prens tu i te n’has de responsabilitzar, posar el focus en un mateix. Com si en aquell moment tot girés al teu voltant i dels teus sentiments. És prendre el control de la teva vida; sigui bo, sigui dolent, et sentis com et sentis és veure que el vaixell es pot estar enfonsant, però el porto jo, i jo el vull portar a port, però si s’ha d’enfonsar ho faig jo. Seria “empoderar-te” com es diu ara, agafar el control de la teva vida.

Endreçar els teus hàbits és primordial, i trobar la paciència per deixar que ens ajudin, que és algo que potser les persones que amb addicció ens costa una mica perquè et deixes portar per impulsos. Penso que l’objectiu últim és descobrir les eines per gestionar els sentiments. Entendre això m’ha costat mitja vida, però ja estic aquí.

“Deixar el consum m’ha ajudat a viure la vida en directe, com si abans l’hagués estat veient en diferit i fos la vida d’una altra persona. Ara gestiono les situacions quotidianes de manera diferent; em permeto sentir i gaudeixo d’això encara que no tot sempre vagi bé.”