Entrevista a Manel Valdivieso, director artístic de la JONC: “Posar en valor que cal lluitar per allò que es vol o que s’estima forma part del missatge de Projecte Home i la JONC”

Entrevista a Manel Valdivieso, director artístic de la JONC: “Posar en valor que cal lluitar per allò que es vol o que s’estima forma part del missatge de Projecte Home i la JONC”

Amb motiu del 6è Concert Solidari de la JONC per a Projecte Home Catalunya, que es celebrarà aquest 27 d’abril sota el títol “El Amor Brujo”, hem volgut aprofundir més en la tasca de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i la seva motivació per col·laborar amb l’entitat a favor de les persones amb addiccions. 

Avui entrevistem a Manel Valdivieso, director artístic de la JONC des del 2001. Va estudiar a l’Escolania de Montserrat,  als conservatoris de Barcelona i Badalona, i completa la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i direcció d’orquestra amb Antoni Ros-Marbà. Ha dirigit algunes de les orquestres més importants d’Espanya i ha mantingut sempre un ferm compromís amb la formació dels músics més joves del país.

  • Bon dia Manel, ets director artístic de la JONC des del 2001, però hi has estat vinculat des del principi, com ha estat aquest recorregut?

És un recorregut llarg que ve també de la meva trajectòria, ja havia dirigit cors però vaig començar a dirigir orquestres i estudiar per poder-ne dirigir més cap als 20 anys. Aleshores al conservatori on jo treballava hi havia una persona que va estar molt vinculada als orígens de la JONC, i vam treballar molt de costat per donar forma al projecte i el vam engegar. Jo m’hi vaig incorporar formalment un parell d’anys o tres després del seu naixement, així que sí, ja fa molts anys que el conec i de fet vaig viure els seus inicis.

  • Què diferencia a la JONC d’altres orquestres o estudis musicals superiors?

La JONC és un projecte que es va dissenyar perquè funcionés en paral·lel als estudis oficials de música, sobretot en els d’instruments orquestrals. En el moment en el que la JONC es va crear no existia una escola d’estudis orquestrals, i  en canvi, la majoria dels músics que estudiaven violí, clarinet, trompa, tuba o percussió en tots els conservatoris del món aspiraven a entrar en una orquestra. Hi havia com un buit, una cosa és aprendre a tocar un instrument i una altra és aprendre a tocar en grup, perquè no són grups de 3 o 4 persones, sinó de 50.

Hi ha tota una sèrie de condicionants i sobretot tot un repertori enorme que cal assolir, i molts músics que ja havien acabat la carrera perquè tenien el títol de l’instrument i s’havien llicenciat, no havien fet mai simfonies de Mozart, de Beethoven, de Brahms… I el fet és que a totes les feines que haguessin d’acabar fent els demanarien que tinguessin molta experiència en aquest camp. Per això la JONC es va dissenyar pensant en què no fos posterior als estudis oficials, sinó que funcionés en paral·lel i complementés aquests estudis.

Avui en dia encara no existeix una especialitat orquestral , en altres països sí; hi ha la carrera de violí orquestral, de violí solista, de violí i pedagogia i altres… Aquí això no existeix i per tant segueix molt vigent la necessitat de que aquests músics tinguin una institució de rigor i qualitat que els permeti anar creixent i coneixent aquest repertori des de joves, perquè el mercat és molt exigent i d’altra manera no arribarien a temps per estar preparats.

“Una cosa és aprendre a tocar un instrument i una altra és aprendre a tocar en grup”

  • Aquest serà el sisè any que se celebra el concert solidari de la JONC a benefici de les persones amb addiccions. Com va començar aquesta col·laboració?

Bé, aquesta és una col·laboració molt feliç, n’estem molt contents de fer-la. Tot va començar amb una reunió, vam quedar a una cafeteria amb l’Oriol Esculies i amb el Jordi Feu i ens van explicar d’una manera molt clara i simple què és el que feia l’entitat, que els objectius eren ajudar a persones que han passat un problema d’una addició a que recuperin l’autonomia, la dignitat, l’autoestima i sobretot que tinguin les eines que els permetin reintegrar-se en una societat que a vegades els gira l’esquena o no els fa costat. Era tant potent el missatge que hi vam veure el potencial de seguida. De fet, la pròpia institució de Projecte Home és un exemple per nosaltres perquè el que fa és extraordinari. Posar en valor a la persona en un context social en el que només es valora a les persones pel que fan i no pel que són, és una tasca importantíssima i que vam voler incorporar al missatge de la JONC per d’alguna manera poder ajudar a l’entitat.

“Que els músics joves entenguin que aquest el valor de les persones resideix en el que són i no en el que fan és fonamental pel seu viatge vital.”

 

  • Des del punt de vista pedagògic, quin benefici treuen els joves músics de la col·laboració amb Projecte Home?

Hi ha dos beneficis molt importants que n’extreuen: el professional per part de l’entitat, i el personal per part dels usuaris i usuàries. Afecta directament a com se senten ells també com a persones i com a músics.

Hi ha una derivada important en la carrera d’un músic avui dia i és que hi ha moltes professions de músic; el que toca en una orquestra és un tipus, el que fa classes de música de cambra és un professional d’un altre tipus, el que fa música contemporània n’és un altre… I el músic que vol fer de la seva activitat una activitat d’inserció social directament és un altre tipus de professional, que abans no existia com a tal, però que ara existeix i està agafant molta força. A través de Projecte Home tenen l’oportunitat d’entrar en contacte amb una institució que fa ús de recursos pedagògics, humans, econòmics i d’organització empresarial per ajudar a persones que passen dificultats. Això traduït a un músic que pot tenir per exemple 18 o 20 anys, amb una inquietud social i amb el desig de poder convertir la seva feina en quelcom útil per ajudar al seu entorn immediat, li dona les eines i idees que el poden guiar molt en el que serà la seva vida professional.

A més, no només fem el concert una vegada l’any, sinó que en els mesos previs al concert procurem organitzar també una visita perquè els usuaris i usuàries de Projecte Home puguin venir a veure’ns assajar i que ens puguin compartir les seves experiències. Aquí s’obre una derivada personal d’una potència emotiva immensa. Als joves de la JONC, que estan en una edat i en un context en que se’ls exigeix moltíssim i que no coneixen encara tots els perills o dificultats que poden sorgir, els ajuda molt poder parlar amb altres joves que tenen experiències diferents, però alhora properes. Veure com aquestes persones s’obren sobre com ha estat el seu procés de tractament, com va ser prendre consciència que tenien una addició, on van trobar les forces per demanar ajuda… Aquí descobreixen a persones amb un coratge personal extraordinari, que tenen la valentia d’expressar per quines dificultats estan passant i sobretot que vegin que és la seva sinceritat el que els permet que puguin passar pel procés pel que han de passar. Això, el que aporta humanament a un jove d’entre 14 i 22 anys té un valor enorme.

  • Parla’ns una mica del concert d’aquest 2022, què hi ha darrere del programa i el repertori escollit?

El factor d’unió és que estem parlant d’històries d’amor que són conflictives per un motiu o altre. Per un costat el Amor Brujo de Manuel de Falla és un ballet que es basa en l’historia d’una noia a la que se li escapa el noi que estima, i ella acudeix a una bruixa gitana per fer un encanteri i retenir el seu amor. És un amor impossible, com també el de West Side Story de Leonard Bernstein, que en realitat és l’historia de Romeu i Julieta transportada a la Nova York del West Side. Tracta d’un noi i una noia que s’estimen però que també es troben amb dificultats, en aquest cas familiars. L’altra obra, Carmen, de Georges Bizet també és una història d’amor complicada.

Totes aquestes peces tenen en comú el mateix missatge, que ajudar o estimar a un altre no sempre és fàcil. Posar en valor que cal lluitar per allò que es vol o que s’estima forma part del missatge de Projecte Home i la JONC: que cal esforçar-se pel que vols, que t’hi trobaràs dificultats però val la pena lluitar i sobretot que serà més fàcil si ho comparteixes amb altres persones que passen per la mateixa lluita. En el cas del viatge d’una persona amb addicció, per exemple, conservar i cuidar l’amor per la seva família pot ser clau per superar els seus obstacles.

Venda d’entrades a través de Projecte Home (932989875 / comunicacio@projectehome.org) o a través de la web de L’Auditori.