Fa 20 anys buscava un voluntariat social i poc sabia que acabaria guanyant una família – Entrevista a Paco Estrany, voluntari de Projecte Home Catalunya

Fa 20 anys buscava un voluntariat social i poc sabia que acabaria guanyant una família – Entrevista a Paco Estrany, voluntari de Projecte Home Catalunya

Avui entrevistem a un dels nostres voluntaris més veterans; el Paco fa 22 anys que forma part de l’equip de voluntariat de Projecte Home, col·laborant activament en la transformació social i fent una actuació indispensable en favor de les persones amb addiccions.

  • Qui és Francesc (Paco) Estrany?

Em dic Francesc Estrany, però a nivell familiar i amics em diuen Paco. Vaig néixer a Badalona fa 81 anys i en fa 50 que estic residint a Montgat. Evidentment ja es pot suposar que amb aquesta edat estic jubilat. La meva professió era tècnic d’enginyeria industrial a una empresa d’automoció, on per necessitats de l’empresa em van prejubilar als 57 anys. Amb aquesta edat no em veia per seure a un banc a prendre el sol tot el dia, així que vaig voler fer algun tipus de voluntariat social.

  • Quan vas començar com a voluntari a Projecte Home Catalunya?

Desconeixia completament Projecte Home, però vaig buscar voluntariats a internet i vaig veure que a l’Institut Català del Voluntariat, que depenia de la Generalitat, demanaven voluntaris per Projecte Home Catalunya. Així de primeres, el veure que us dedicàveu a la rehabilitació de persones drogodependències, em va fer una mica de respecte. En aquella època es parlava de manera força despectiva del món de les addiccions, imposava una mica. Però com vaig veure que demanaven a algú per ajudar en temes administratius i ho tenia allà Montgat mateix em vaig animar a provar. Vaig contactar-hi i em van fer l’entrevista per començar com a voluntari. Això va ser al febrer de l’any 2000.

  • Així que 22 anys com a voluntari ja?

És fàcil de comptar, sí. I això que em penso que no soc el voluntari més antic! La clau és que des del principi ja em vaig trobar amb un ambient molt familiar i acollidor, era un món completament diferent del que tenia treballant en una gran empresa privada, on hi havia altres interessos i lluites internes. L’ambient que em vaig trobar a Projecte Home va ser inesperat, pensava que seria més fred i rígid, però em vaig trobar amb una família; hi havia una col·laboració sense cops de colze, hi havia amistat. Jo no hi estava acostumat. A més des del primer moment em van convidar a les activitats i trobades de l’equip. Em vaig sentir molt inclòs i vaig poder conèixer a tota la plantilla; a l’Octavio, la Marta, el Joan…

  • Quines tasques has desenvolupat al llarg d’aquests anys?

La meva tasca gairebé sempre ha estat la de gestió i administració, he tocat poc l’àrea terapèutica, tot i que vaig fer també algun curs per voluntariat on et posaven en context i et formaven sobre aquesta part. Al començament només érem tres persones entre personal contractat i voluntariat. Estava tot per fer perquè cada persona desenvolupava diversos papers alhora. Una sola persona es podia dedicar a l’administració del centre, a buscar subvencions, de temes jurídics, gestions amb el banc…

Més endavant, la meva funció principal va a passar a ser la de gestionar la base de dades on teníem la informació de les persones usuàries, socis i sòcies, estudiants en pràctiques, empreses col·laboradores, etc. No era difícil però si laboriós perquè requeria d’actualitzacions constants. Esporàdicament també feia atenció telefònica a les persones que trucaven per demanar ajuda, o fins i tot vaig participar a la primera mudança quan van obrir el centre de Barcelona. Érem pocs i es feia el que es pogués per ajudar.

Entre la pandèmia de 2020 i altres canvis, les meves tasques han anat evolucionant. Vaig ser membre de la comissió de voluntariat, que s’encarrega de gestionar els voluntaris i voluntàries de l’entitat. I ara des del centre de Montgat faig tasques com ara acompanyaments a persones usuàries i altres gestions.

  • Com ha canviat Projecte Home des de que vas començar fins ara?

Ui, no es pot ni comparar. Perquè en 20 anys no ha canviat només Projecte Home, sinó que la societat d’ara és molt diferent a la de llavors, en molts àmbits; el món social, el laboral, el tecnològic… En aquell moment només hi havia dos programes; el Programa Base a Montgat i el Projecte Jove, que estava a Sant Feliu de Llobregat. També hi havia una associació de famílies que funcionava molt bé perquè donava suport a les famílies i usuaris, inclòs suport econòmic. Al cap de poc temps els centres es van quedar petits i es va buscar la casa de Montcada i Reixac.

Tant la casa de Montgat com la de Montcada i Reixac han rebut remodelacions constants, s’ha fet molta feina per acomodar les instal·lacions a les necessitats i normatives de cada època, l’únic que està igual es l’estructura de la casa quasi podríem dir. Paral·lelament es van haver d’anar ampliant els programes i personal perquè cada cop hi havia més gent que demanava ajuda. L’any 2005 es va obrir el centre de Barcelona. Era un local molt petit i es va haver de reformar. Ara és gairebé el doble de gran.

  • Què li diries a una persona que s’està pensant fer voluntariat però que no s’acaba de decidir a fer el pas?

Doncs el primer que li diria a una persona que no es decideix a fer el pas seria que és fes aquesta pregunta: “Per què no et decideixes?”. Primer cal mirar els factors que poden ser un impediment (horari, localització…) per veure quin voluntariat pot fer. I sobretot li diria que no es preocupi perquè segur que s’hi adaptarà bé, i que per provar-ho no hi perd res. Si et ve de gust i se’n tenen ganes es pot fer.

A les persones que s’ho estiguin pensant us asseguro que us trobareu amb una realitat molt diferent a la que deveu imaginar. La imatge o idea que es pugui tenir de les addiccions dista molt de la realitat.

Aquí he après molt en quant a relacions humanes. Semblarà un tòpic, però del meu voluntariat a Projecte Home n’he tret més del que he donat, en quant a persones, a col·laboració, a estima… Venint de l’empresa privada em va agradar molt la proximitat que es viu a l’equip, i a més et sents molt útil perquè veus que realment fa molta falta la feina que es fa. En general hi ha més compromís que en una feina normal, també per part meva, sempre hi he estat molt implicat perquè m’hi sento molt a gust, inclòs.