Una Memòria per fer memòria: Albert Sabatés i Oriol Esculies

ALBERT SABATÉS. Director de Projecte Home Catalunya de 1995 a 2008 i patró fundador de l’entitat.

“L’objectiu va ser donar una oportunitat a persones que s’havien quedat al marge de la societat”

Oriol

ORIOL ESCULIES. Psicòleg i director de Projecte Home Catalunya des de 2008.

“Reduir o evitar el consum de drogues no és el fi, és només un mitjà per tenir un projecte de vida i recuperar les ganes de viure”

Oriol Esculies (OE): Albert, 20 anys ja de Projecte Home Catalunya. Tu que vas viure els inicis, com els recordes?

Albert Sabatés (AS): Recordo que no van ser fàcils. A Catalunya hi havia moltíssima gent amb problemes de drogues i els recursos que existien per ajudar a aquestes persones eren insuficients. S’havien de trobar respostes.

OE: Precisament per això es va crear Projecte Home Catalunya. Vist amb perspectiva, valoro molt que es tractés d’una iniciativa sorgida d’un grup de persones i institucions que solidàriament van decidir fer alguna cosa per trobar solucions a un gran problema.

AS: Sí, la fundació va ser possible gràcies a la implicació clau d’algunes persones, del Comitè Drogues No, d’organitzacions com les Filles de la Caritat o la gran vocació del primer equip de terapeutes.

OE: A més es tractava d’una resposta innovadora en aquell temps, en què la majoria de recursos es limitaven només a la desintoxicació. Projecte Home anava més enllà perquè optava per la reinserció complerta de la persona en la societat. Donava una oportunitat a aquelles persones que volien fer un procés de canvi en la seva vida i recuperar la seva plena autonomia.

AS: I a més a més de manera gratuïta. Hi havia, i encara hi ha, moltes persones que no es podien pagar un tractament. Des del principi la voluntat va ser obrir-los la porta i lluitar contra l’exclusió social d’aquestes persones, ser al seu costat i oferir-los confiança en les seves capacitats de rehabilitació. I així s’ha mantingut fins avui dia, és una de les coses de les que em sento més orgullós.

_DSC1280

OE: És que en aquests anys l’entitat ha crescut en número de centres, programes, persones ateses… però penso que l’essència i l’esperit s’han mantingut.

AS: Hi ha una sèrie de pilars que són claus. A part de la gratuïtat, sempre hem situat a les persones, als usuaris, com el centre de tot el que fem. Ells són els protagonistes.

OE: Crec que a una persona que porta molts anys consumint drogues no només se li ha de dir que és capaç de superar l’addicció a nivell terapèutic sinó que se li ha de donar l’esperança de tornar a creure en la societat, formar-ne part activa per afavorir el canvi social. Reduir o evitar el consum de drogues no és el fi, és només un mitjà per tenir un projecte de vida i sentir-se a gust de viure.

AS: Penso que 20 anys després portem molta experiència acumulada però encara seguim aprenent de totes les persones. La realitat ens demostra que hem de ser molt humils.

OE: Si una cosa hem vist en aquest temps és que no hi ha una recepta màgica per sortir d’una addicció. També hem après que quan abans s’actua molt millor. Per això és primordial reforçar la prevenció de drogues a Catalunya. Encara hi ha molta feina per fer.

AS: I tant. Hem viscuts moments molt bonics i d’altres de molt durs. Però quan veus que una persona surt endavant després d’haver viscut situacions tan complicades… El canvi és possible, entre tots ho hem demostrat.

Llegeix la resta de converses