Una Memòria per fer memòria: Cristina Varela i Joan Guasch

Cristina V.

CRISTINA VARELA. És voluntària des de fa vuit anys. Actualment coordina grups d’autoajuda familiar.

“Fa vuit anys que sóc voluntària i segueixo aprenent coses cada setmana”

Joan

JOAN GUASCH. Fa tres anys que treballa de terapeuta al centre de Barcelona.

“La solidaritat és un valor que es contagia”

Joan Guasch (JG): Treballar en l’àmbit de les addiccions és un enriquiment personal perquè pots conèixer realitats molt dures però alhora veus que és possible sortir de les situacions més complicades. Et trobes amb persones que han perdut la confiança en si mateixes però tant treballadors com voluntaris els intentem mostrar que nosaltres sí que hi creiem. Veure el canvi tan radical que són capaces de fer et gratifica moltíssim.

Cristina Varela (CV): A mi el que encara em sobta es veure com fins i tot els canvia l’expressió de la cara. Arriben amb cara d’agressivitat, de defensa… fins que es recuperen, es suavitzen i tornen a ser ells mateixos.

JG: Jo sempre havia volgut fer alguna cosa per millorar la societat. I aquí veus tant de prop que el canvi és possible que t’agafen ganes de contribuir-hi. La solidaritat és un valor que es contagia!

CV: Jo fa vuit anys que sóc voluntària i segueixo aprenent coses cada setmana. Realment penso que rebo més del que dono. Vens a acompanyar les persones però també et sents acompanyat. Fer voluntariat m’ajuda a desconnectar, s’ha convertit en el meu temps lliure.

_DSC0069

JG: I pels nois i noies en tractament això és un gran exemple. Veuen que els voluntaris els dediquen el seu temps desinteressadament i això els anima a la llarga a contribuir també ells mateixos a construir una societat millor.

CV: Sí, te n’adones que ho valoren i això és molt reconfortant. Però he de dir que fer de voluntària a Projecte Home és una experiència molt maca però dura al mateix temps. Perquè malauradament també hi ha gent que no se’n surt. Penso que necessites molta implicació per formar part d’aquest projecte quan les coses no van tan bé com t’agradaria.

JG: Tens raó, com a terapeuta també vius situacions que no són agradables. De vegades, vols ajudar a una persona i pel motiu que sigui no aconsegueixes que es decideixi a canviar. És part de la dificultat de la nostra feina però no t’hi acabaves acostumant mai del tot a aquesta situació.

CV: Saps què m’ajuda a superar aquest moments difícils? Trobar-me a persones anys després que hagin acabat la rehabilitació i veure com n’estan de bé. Et donen molta força per seguir endavant amb el que fas.

JG: Jo el que valoro molt és la calidesa humana que es respira a Projecte Home. Ja saps que vosaltres els voluntaris sou els que féu que tot això sigui possible.

CV: La clau és que tothom s’entregui amb la seva tasca. És el millor exemple que podem donar.

Llegeix la resta de converses