Una Memòria per fer memòria: Dèlia Gómez i Cristina Delgado

Delia

DÈLIA GÓMEZ. Mare d’un adolescent que va finalitzar el tractament del Projecte Jove.

“Al principi pensava que era normal que el meu fill consumís drogues. Però has de parar i preguntar-te si realment és tan normal”

Cristina D.

CRISTINA DELGADO. Terapeuta del Projecte Jove i coordinadora dels programes de prevenció de Projecte Home.

“Treballem perquè els adolescents siguin capaços de decidir per ells mateixos”

Delia Gómez (DG): Penso en el meu fill abans, el veig ara… i quin canvi!

Cristina Delgado (CD): Com ha canviat?

DG: Del tot! La relació que tenim ara a nivell familiar no té res a veure amb abans. És molt més propera, hi ha més comunicació entre nosaltres. El meu fill ha après a ser crític davant les situacions en què es troba. Ara sap el que vol i es capaç de dir no a allò que no li interessa.

CD: És que les addiccions en els adolescents són molt complicades perquè ells ja estan passant per una fase molt especial, amb molts canvis, que és l’adolescència. Estan en una edat on el que volen és passar-ho bé i aquí és on sovint entra el consum de drogues.

DG: Com a mare al principi penses que el teu fill és un adolescent i que, per tant, és normal que consumeixi drogues. Crec que en aquest punt és important preguntar-se si realment això és tan normal.

CD: Tens raó. I el més difícil es poder arribar a connectar amb ells, que inevitablement rebutgen tot allò que els diuen els adults. No volem que ens vegin de forma inquisidora com aquells que els diuen que drogar-se està malament. Es tracta de dotar a les persones per ser capaces de decidir per si mateixes. Apoderar-les per saber dir no.

25022016-_DSC9892

DG: Penso que ens hem de posar més en la pell dels adolescents i no sobreprotegir tant als nostres fills. Han d’aprendre a caminar sols.

CD: A Projecte Home el que intentem és tornar-nos a apropar a l’adolescent i per fer-ho necessitem la total implicació dels familiars, tu ho saps molt bé. Com vau viure com a família el procés de tractament del vostre fill?

DG: En un primer et sents descol·locada. És un tema tabú que no vols compartir amb els amics ni gairebé amb la resta de familiars. A poc a poc te n’adones que es tracta de fer una feina conjunta entre els fills i els pares.

CD: Què li diries a una família que estigui en la mateixa situació que teníeu amb el vostre fill?

DG: Els diria que no tinguin por i que es deixin ajudar. Al principi costa però te n’adones que cal obrir els ulls a la realitat. No és fàcil, però el teu fill acaba adquirint una sèrie d’habilitats que l’ajudaran a enfrontar-se a les situacions difícils que apareguin al llarg de la vida, no necessàriament lligades al consum de drogues.

CD: Al final, encara que ja hagi iniciat el consum de drogues, el que fas amb un adolescent és prevenir abans d’arribar a l’edat adulta. I és aquí on hem d’insistir, en la prevenció. Cal treballar amb més temps i amb solucions a nivell comunitari: amb les famílies i també amb les escoles.

Llegeix la resta de converses