Una Memòria per fer memòria: Manuel Yébenes i Marta Berenguer

Manuel

MANUEL YÉBENES. Exusuari de la Comunitat Terapèutica. Va finalitzar el tractament el 2015.

“He tornat a començar de nou i sóc capaç de posar-me en la pell dels altres”

Marta

MARTA BERENGUER. Psicòloga i directora tècnica de Projecte Home Catalunya.

“Hem anat adaptant els tractaments a les diferents realitats socials perquè tinguin resultats”

Marta Berenguer (MB): Hola Manolo, com estàs? Ja fa un any que vas acabar el tractament amb nosaltres!

Manuel Yébenes (MY): Estic molt bé, gràcies. Ha estat un any molt positiu. No només perquè no hagi consumit drogues sinó perquè he tornar a començar de nou, amb nous valors, amb més paciència i aprenent a posar-me en la pell dels altres. A més, he tornat a treballar i tinc parella.

MB: Me n’alegro doncs. Aquesta és la intenció del que fem a Projecte Home. Ajudar a la persona primer a deixar les drogues i després a reinserir-se en la societat basant-se en l’ajuda mútua, el suport de la família, la recuperació dels valors i hàbits perduts…

MY: I no és gens fàcil. Recordo que al principi del tractament em va xocar molt tot plegat. Necessites un temps per adonar-te que a poc a poc vas canviant i que funciona.

MB: Al principi sempre és complicat. No tots els usuaris comencen des del mateix punt de partida, cadascú té una situació prèvia pròpia.

_DSC9649

MY: Penso que no és el mateix algú que tot i tenir una addicció segueix treballant que una persona que ho ha perdut tot i que viu al carrer.

MB: És evident. En aquests 20 anys hem vist que els tractaments s’han d’adaptar a les diferents realitats socials perquè tinguin resultats. No tothom necessita seguir el mateix programa. Tot i així, la base del tractament s’ha mantingut en el temps.

MY: Per mi va ser d’una gran ajuda anar passant per diferents fases del tractament que s’adaptaven al moment en el que estava. Primer vaig passar per la Comunitat Terapèutica de Montcada i Reixac, però quan en vaig sortir no tenia lloc on anar ni manera de pagar-m’ho. Per això, va ser una sort poder viure uns mesos al pis de suport de Barcelona fins que em vaig poder establir per mi mateix.

MB: És que el tractament ha de ser integral. Quan una persona ve aquí té un problema de drogues però no només això. Aquesta situació l’ha portat a conflictes judicials, problemes familiars o a la incapacitat per satisfer les necessitats més bàsiques. Hem de respondre també en tots aquests aspectes amb mesures com el menjador social. Tu Manolo ets un molt bon exemple d’algú que ha aprofitat aquests avantatges del pis de suport, el servei d’inserció laboral, etc. Sense aquests recursos transversals la reinserció avui no seria possible.

MY: Encara hi ha coses per millorar?

MB: I tant que sí! Seria fantàstic disposar de més mitjans per arribar encara a ajudar més gent i respondre més ràpid a les seves necessitats. Per això hem obert nous serveis arreu de Catalunya. També crec que és molt important seguir reforçant el procés d’inserció laboral. Hem de fer encara més perquè tenir feina és un pas importantíssim en la rehabilitació.

Llegeix la resta de converses