Projecte Home presenta a la ONU un estudi sobre l’evolució positiva de les persones que han rebut tractament en Comunitats Terapèutiques

L’Asociación Proyecto Hombre, de la qual forma part Projecte Home Catalunya, coorganitza, al costat dels Governs de Grècia i Espanya, KETHEA, la Federació Mundial de Comunitats Terapèutiques (WFTC) i la UNODC, l’Esdeveniment Especial: “Evidència sobre el tractament i les Comunitats Terapèutiques com a part integral del sistema de salut”, en el marc de la 62a Sessió de la Comissió d’Estupefaents, celebrat avui a la seu de les Nacions Unides a Viena.

Els trastorns per consum de substàncies constitueixen un problema de salut i seguretat pública, tant en països desenvolupats com en desenvolupament, alhora que les Comunitats Terapèutiques (CT) són un mètode essencial per al tractament de les addiccions. Aquest esdeveniment especial s’ha centrat en els últims avanços científics a CT, en l’àrea del tractament de les addiccions.

Mitjançant intervencions educatives-terapèutiques, les persones usuàries poden modificar hàbits, patrons adquirits i ajustar la seva gestió emocional per a superar l’addicció a substàncies, convertint-se en membres actius de la societat. El tractament consisteix en l’avaluació, modificació i supervisió de les següents àrees: comportamental, cognitiva, afectiva, neurològica, familiar, social, acadèmica i laboral. Les eines bàsiques són la confrontació, l’autoajuda i el feedback.

Estudi pilot

Durant aquest esdeveniment especial s’ha presentat un innovador estudi pilot titulat: “Relació entre l’historial familiar de consum de substàncies, comorbiditat psiquiàtrica, antecedents d’abusos emocionals, físics o sexuals i la resposta al tractament i els seus resultats”. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar la relació existent entre els abusos soferts, la història familiar (antecedents de problemes d’alcohol, drogues o psiquiàtrics) i la severitat de l’addicció a les drogues. A més, es demostra científicament la resposta positiva al tractament que presenten aquestes persones.

Aquest informe conté un primer esborrany del disseny i resultats d’un estudi realitzat amb una mostra de 202 persones en tractament a l’organització grega KETHEA (97 persones) i en l’Asociación Proyecto Hombre (105 persones). Ambdues compten amb una àmplia experiència provada en el camp de la recerca. Per exemple, durant sis anys l’Asociación Proyecto Hombre ha realitzat un estudi continu sobre els perfils de les persones en tractament, amb mostres de més de dues mil participants en cada edició, usant l’eina EuropASI per a recollir informació.

L’estudi científic preliminar presentat avui s’ha dut a terme per KETHEA (Grècia) i Proyecto Hombre, amb la col·laboració de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, i suposa un punt de partida d’una recerca que pretén aconseguir major representativitat internacional sumant més organitzacions d’altres regions del món.

Antecedents

Al desembre de 2016, 150 experts de Comunitats Terapèutiques van elaborar la Declaració de Mallorca, un document que ofereix un pla d’acció de 10 anys per a millorar les intervencions en addiccions a nivell mundial. Entre altres compromisos, la declaració advoca per la promoció de la recerca i l’ús de pràctiques basades en l’evidència, convidant a totes les parts a col·laborar amb altres investigadors.

Per això, i davant l’escassa informació que es disposa a escala internacional sobre el perfil, les característiques i les necessitats de les persones amb addiccions en tractament així com la seva evolució, es va plantejar la necessitat d’impulsar un estudi global. D’aquesta manera, es va acordar iniciar un estudi pilot liderat per un grup d’investigadors per a recollir dades rellevants sobre una mostra significativa d’usuaris i usuàries de l’Asociación Proyecto Hombre i KETHEA per a elaborar un informe anual sobre dimensions com el seu patró i història de consum, situació psiquiàtrica, entorn familiar, suport social, situació acadèmica i laboral, diferències de gènere, entre altres. Aquestes dades estan sent recollides segons criteris homogenis i preestablerts, bolcant-se en una base comuna, marcant el camí per a elaborar un informe d’àmbit mundial.

Les entitats que han desenvolupat aquest estudi són plenament conscients de la necessitat que l’evidència científica doni suport a les intervencions realitzades en el camp de les addiccions. L’objectiu és que cada any s’hi sumin altres institucions governamentals o ONG de diferents regions del món i que tinguin capacitat suficient per a aportar dades consistents i en condicions adequades per a la recerca. D’aquesta manera, es podrà obtenir una visió global de l’àmbit de les addiccions.

Principals dades

  • 202 persones en tractament a Proyecto Hombre i KETHEA ln 2017 van entrar a formar part de l’estudi pilot.

 

  • La relació home/dona en tots dos programes era de 9/1. Les dones representen un 12% de les persones ateses. Això es deu a la doble problemàtica a la qual s’enfronten: la qüestió de gènere i els prejudicis cap a elles per tenir addicció, així com les majors càrregues familiars que suporten i els dificulten l’accés a tractament. Per això, acudeixen més tard a tractament i quan ho fan, estan més deteriorades.

 

  • La mitjana d’edat de les persones en tractament és de 37 anys, sent l’edat mínima 19 i la màxima, 66.

 

  • La substància de major consum és molt diferent a KETHEA i Proyecto Hombre: entre els usuaris de Grècia predomina l’heroïna (56,84%) i el policonsum (13,6% enfront d’un 3,8%), mentre que a Espanya és majoritari el consum de cocaïna (31,4%) i l’alcohol (44,7%).

 

  • El temps de consum fins a iniciar un tractament, se situa entre 9 i 11 anys, començant als 14 i 17 anys, segons el tipus de substància. Per exemple, l’alcohol se situa en més de 14 anys mentre que l’heroïna té una durada de 9,5 anys.

 

  • L’edat d’inici de consum, varia:
    • L’alcohol, tant en qualsevol dosi com en grans quantitats, se situa en els 16 anys. Una part important de les persones van començar a beure alcohol en grans quantitats als 13 anys
    • En el cas de l’heroïna, se situa als 18 anys
    • La cocaïna, també comença als 18 anys
    • El cànnabis, als 14 anys
    • I el policonsum, als 18 anys

 

  • Només 1 de cada 5 usuaris té delictes penals. La gran majoria de la població no ha estat a la presó (84%).

 

  • La major part de les persones en tractament només té estudis primaris (31%), seguits d’estudis secundaris (23%) i batxillerat (29%); mentrestant, un 10% compta amb estudis universitaris i un 4% són doctorats o postgraduats.

 

  • Sobre l’estat civil, un 68% mai ha estat casat.

 

  • És una població majoritàriament amb ocupació (gairebé el 70%).

 

  • Quant als problemes de salut mental, la majoria de les persones indica haver patit problemes d’ansietat o tensió (44,5%), seguit de problemes en la comprensió, concentració o de memòria (31%) i depressió (25%). En menor mesura, aquestes persones tenen idees suïcides (16%), problemes per a controlar comportaments violents (17%) i al·lucinacions (gairebé un 6%).

 

  • La majoria de les persones usuàries indica no haver rebut tractament per als seus problemes psicològics (gairebé un 80%).

 

  • La majoria de les persones usuàries (90% de la mostra) no ha passat per tractaments previs.

Conclusions i recomanacions

Atesos els resultats, els investigadors manifesten que les persones que van realitzar tractament van experimentar millores substancials en la seva qualitat de vida, tant en les dimensions de salut, psicològiques com en les sòcio-relacionals.

Els resultats mostren una clara influència positiva de les Comunitats Terapèutiques que utilitzen el model biopsicosocial per a: l’abandonament de l’ús d’alcohol i drogues, en la millora del seu estat de salut (substancialment en l’estat psiquiàtric) i en la millora de les relacions familiars i socials.

Arran dels resultats, els autors de la recerca proposen una sèrie de recomanacions:

  • Les persones que acudeixen a tractament presenten una situació personal desestructurada, per la qual cosa necessiten entorns professionals inicialment protegits, d’alta intensitat i que promoguin assajos de resocialització tutelats, difícilment abordables des de dispositius de caràcter ambulatori.

 

  • Les persones en tractament presenten problemes de salut, psicològics i sòcio-relacionals. Es requereixen solucions multi-terapèutiques i reeducatives que responguin a aquesta problemàtica multifactorial. El model biopsicosocial de les CT participants en la recerca és altament recomanable en aquest sentit.

 

  • Els processos reeducatius necessiten de continuïtat i de temps: mesures terapèutiques distanciades entre si, o d’escassa durada, perden la seva eficàcia transformadora. Les CT, com a dispositius eficaços per a aquest objectiu, han de disposar del temps necessari (7-11 mesos) per a poder desenvolupar una proposta metodològica que provoqui canvis reals i profunds en els pacients en tractament.

 

  • Les autoritats sanitàries haurien de prendre en consideració la recomanació de les CT professionals que abordin el tractament de les addiccions des del model biopsicosocial.

 

  • És essencial ampliar la mostra amb usuaris d’altres comunitats terapèutiques en altres països per a obtenir evidència científica que pugui ser extrapolada a altres àrees.

 

  • Ara que hi ha una clara evidència de la severitat dels trastorns per consum de drogues i la seva connexió amb abusos previs o la història familiar, és recomanable comparar els resultats d’ASI amb altres de recursos diferents a les CT.

 

  • Quant a la prevenció, és necessari millorar les intervencions preventives per a reduir la violència i altres abusos i reforçar els factors de protecció familiar. De la mateixa manera, cal conscienciar als pares i mares de les conseqüències futures que l’ús d’alcohol o altres drogues pot tenir sobre els seus fills.

 

  • Finalment, també és important reforçar la perspectiva de gènere en els programes de tractament.