“Busquem donar totes les oportunitats possibles a les persones que deixen enrere una addicció” – Entrevista a Miriam Masmiquel, terapeuta del programa de Reinserció

“Busquem donar totes les oportunitats possibles a les persones que deixen enrere una addicció” – Entrevista a Miriam Masmiquel, terapeuta del programa de Reinserció

Interessada en el col·lectiu de persones amb addiccions, la Miriam Masmiquel va arribar a Projecte Home el 2007.  Ha treballat en pràcticament tots els centres de l’entitat, absorbint totes les experiències i coneixements sobre el procés integral que segueix una persona que entra a tractament, d’inici a final. Actualment treballa al programa de Reinserció, un programa que té com a objectiu acompanyar en la darrera fase del tractament a les persones que han passat per la Comunitat Terapèutica, per assolir una vida autònoma a tots els nivells.

Hola Miriam, pots parlar-nos una mica del teu recorregut professional?

Hola! Doncs vaig entrar a Projecte Home fa 15 anys, precisament amb unes pràctiques d’Integració Social. Quan vaig acabar les pràctiques m’hi vaig quedar com a educadora i vaig fer la carrera de Treball Social. Vaig fer d’educadora un any i vaig seguir la formació cap a terapeuta amb altres cursos. A partir de llavors vaig començar a treballar com a terapeuta al Projecte Jove, on vaig ser-hi 4 anys, portant grups d’adolescents i fent prevenció del consum de drogues.

Després de Projecte Jove vaig passar per gairebé tots els programes; per la Comunitat Terapèutica de Montcada i Reixac, al Centre de Dia de Montgat, el servei de primera atenció a Barcelona…

Més endavant, em vaig incorporar-me al programa de Reinserció, treballant coordinadament amb l’equip d’inserció laboral i del Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma. Treballant amb aquest equip he acabat guanyant molta experiència sobre quines són les dificultats que cal afrontar per fer efectiu el procés d’inserció laboral, i ho he anat interioritzant i incorporant a la part terapèutica. D’alguna manera faig de pont entre les pors que té l’usuari o usuària de tenir una nova vida, amb la realitat de sortir al carrer després de temps dins la bombolla que és la Comunitat Terapèutica. Anem preparant a les persones perquè estiguin capacitades per afrontar aquestes pors.

Com ha afectat la pandèmia al procés de reinserció de les persones amb addiccions?

Vam haver de reforçar el servei el 2020, perquè amb la pandèmia vèiem que les persones que estaven en tractament tenien moltes més dificultats per a reincorporar-se a la societat i fer vida normal. Per exemple, les persones usuàries que sortien de la Comunitat Terapèutica es trobaven amb una situació d’incertesa molt gran: tocs de queda, desconfinament progressiu, necessitaven nous certificats, mascareta, horaris difícils de conciliar, poques ofertes laborals, impossibilitat de fer noves amistats… Per això es va reforçar el Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma, per donar suport a les persones que estaven en la fase de reinserció del tractament.

S’havien de trobar altres maneres per acompanyar les persones. Per posar un exemple, es van fer diferents acords de voluntariat amb altres entitats perquè els usuaris i usuàries poguessin fer accions de voluntariat que els servien per tornar a sortir al carrer, agafar responsabilitats, construir hàbits i tenir una rutina. Són aspectes que es treballen ja als programes de tractament, però gràcies a aquestes experiències de voluntariat es poden exercir d’una manera molt més autònoma.

 

I a nivell de la reinserció laboral?

El servei d’Inserció Laboral va molt unit al programa de Reinserció. Es facilita la inserció d’aquestes persones ajudant-los a preparar els seus currículums, identificant si necessiten més formació, on poden començar a fer sol·licituds de feina, intermediant amb les empreses… Treballem dins la xarxa del programa Incorpora de “la Caixa”, en contacte amb altres entitats i empreses socialment responsables.

Perquè és important treballar en la inserció i afavorir l’autonomia d’aquestes persones?

Des del model bio-psico-social, intentem abastar tots els àmbits de la vida; la part física o de salut, la família, l’ús dels espais d’oci, la formació… No només ens centrem en la recerca de perquè s’ha desenvolupat una addicció, sinó que pensem que són molt importants tot el conjunt de factors que afecten a la persona.

Anar superant les diferents dificultats a les que s’afronta fa que la persona pugui créixer a nivell personal, recuperar l’autoestima i la confiança, la salut i la relació amb la família. D’aquesta manera, un cop finalitzen la teràpia de creixement personal poden iniciar el procés de tornar al carrer, reincorporar-se a la societat, tenir un cercle d’amics i familiars que doni suport, una feina i un oci saludable… Busquem donar-los totes les oportunitats possibles, enderrocant amb previsió totes les dificultats amb les que es poden trobar en aquesta nova vida.

I ells i elles personalment valoren moltíssim aquesta part del procés, tenen ganes d’aportar, de treballar. Sovint tenen una sensació de mancança, de que han rebut molt durant el procés i que ells han estat aportant poc, es donen poc valor perquè senten que sempre han necessitat anar acompanyats i ajudats. Anar enfrontant-se de manera autònoma a tots els objectius que han treballat durant el seu procés fa que es motivin i se sentin més gratificats.